L’acrònim RAID (Redundant Array of Independent Disks) fa referència a un mètode de virtualització de dades. La seva funció principal és unificar la capacitat de diversos discos durs físics perquè el sistema els gestioni i reconegui com una sola unitat lògica (o un conjunt d’elles).
Implementar una arquitectura RAID aporta tres grans beneficis al nostre sistema:
Existeixen diverses maneres d’estructurar un RAID, conegudes com a “nivells”, que ofereixen diferents compromisos entre seguretat, espai i velocitat. Per a les proves d’aquest repositori, ens centrarem exclusivament en el RAID 1. Si vols aprofundir en la resta de configuracions, pots consultar la documentació detallada sobre els nivells RAID.
Per comprendre bé l’arquitectura de dades, és vital distingir com el sistema operatiu i el maquinari tracten l’espai:
C: i D: a Windows).Cal destacar que un volum no té per què estar limitat a una única unitat física d’emmagatzematge. Gràcies a l’ús de controladors (ja sigui mitjançant maquinari o programari), es pot generar un Volum Lògic que s’estengui a través de múltiples discos físics.
Per posar un exemple clar: si configurem un RAID 5 utilitzant quatre discos físics, el sistema operatiu no detectarà quatre unitats independents. En el seu lloc, identificarà un únic espai d’emmagatzematge unificat i de gran capacitat, a punt per donar-li format i començar a desar-hi fitxers.
Instalem primerament el paquet mdadm.
Com a pas previ abans d’engegar la màquina virtual, li hem assignat dos discos durs nous, tots dos amb una capacitat de 2 GB.
A continuació, procedim a particionar les dues unitats que acabem d’afegir.
Un cop completat el procés, la distribució de les particions es veuria d’aquesta manera:
El següent pas és generar el directori que farà de punt de muntatge per al nostre RAID.
Creem el raid.
–create /dev/md0: Especifica la creació del nou dispositiu d’emmagatzematge combinat.
–level=1: Determina l’arquitectura del RAID que s’aplicarà (en aquest cas, mode mirall).
–raid-devices=2 /dev/sdb1 /dev/sdc1: Defineix el nombre total d’unitats implicades i indica les rutes exactes de les particions que el conformaran.
Un cop construït l’arranjament, el següent pas és donar-li format utilitzant el sistema de fitxers ext4.
Mitjançant aquesta instrucció, comprovarem l’estat actual de l’arranjament RAID i quines unitats físiques el componen.
A continuació, bolquem el resultat obtingut d’aquesta primera instrucció directament dins del fitxer de configuració mdadm.conf.
A continuació, editem l’arxiu amb nano i hi incloem la línia següent per registrar els dispositius que acabem de configurar.
Per garantir que el punt de muntatge situat a /mnt/ es mantingui operatiu després de reiniciar l’equip, hem d’enregistrar la unitat dins del fitxer /etc/fstab.
Ara montem i actualitzem el kernel.
Un cop reiniciat el sistema, executem la instrucció següent per comprovar la persistència de les unitats; si els discos apareixen llistats, la configuració del RAID ha estat un èxit.
Dins del punt de muntatge del RAID 1 que acabem de configurar, procedirem a generar l’estructura de carpetes i fitxers següent.
Ara fem fallar el disco i el traem.
Ara mirem i veem que ja està tret i que només funciona un.
Malgrat que una de les unitats s’hagi extret, el sistema ens ha de permetre continuar operant amb normalitat i generar nous fitxers dins del directori.
Ara tornem a afegir el disc.
Ara que l’hem afegit, podem veure que ja està actiu.